VIA SAME + VIRGINIA DÍEZ

*Croquis blog Vericuetos.

Croquis blog Vericuetos

Croquis SAME + cresta + rapel

Croquis rapel + Virgina Díez

Pàrking: aparcar a la entrada del passeig ecològic de Calp (aproximació per la cara sur). 

Aproximació: caminar per el passeig ecològic fins a la valla de seguretat. Atravessar-la (sense malmétre-la), i caminar per el peu de paret (camí evident) cap a la esquerra (sempre pujada) fins a passar el peu de via de la via Costa Blanca. Una mica més endavant, seguir per la senda evident, ara una petita destrepada amb roca solta, anar al tanto però és fàcil. Seguidament, continuar per la base de la paret per sendes (poc evidents), passar un bloc gran (xicoteta trepadeta), i anar buscant el peu de via, que es troba en una petita elevació, des de la qual es veu un diedre al recte (pràcticament net, algun cordino es veu) i cap a la dreta uns parabolts (entrada més assequible). 

Material:  16 cintes (algunes extensibles), joc discret de friends (del lila al taronja de totem + 3 camalot). Cordes dobles 60m + material personal. 

 

L1 (V): travessa cap a la dreta, amb molt bon canto i fisures. Recorre una espècie d'esperó, amb roca generalment bona, però algun tram a controlar. Trobarem 4 assegurançes en el llarg. Es pot complementar al gust. Trobarem la R just abans d'un diedre fisurat. 

L2 (6b+): entrada potent per el diedre, a la dreta d'aquest trobarem un clau que podem xapar per evitar una caiguda lletja sobre la R, nosaltres el vam desxapar després. Seguidament i a la placa de la esquerra es veuen clarament dos parabolts. Després d'uns passos entre diedre i xemeneia (pots escollir el estil que més t'agrade), i de xapar les dues expansions, es relaxa una mica i començen a sortir cantos d'escàndol. Hi ha un pitó a dintre de la fisura, però es pot posar algun friend mitjà/gran a caldo. Després de dos passets ja es surt a terreny més agegut. Es segueix en lleugera tendència a la dreta per terreny fàcil (IV), on entren els flotants al gust. Just abans de la R, hi ha un passet cap a la esquerra que dona a un arbre i a una antiga reunió. Hi ha una nova 2 metres més amunt. Reunió molt còmoda. Llarg boníssim, amb entrada "peleona". 

Nico en el diedre del L2.

L3 (6a): entrada potent per un diedre que et fa colocar-te bé si no vols patir molt. Hi ha algun pitó per la part baixa, i algun parabolt i pitó més amunt. Una vegada passat el diedre, ve un tram molt fàcil, on trobem i xapem una reunió, per seguir per terreny evident fins a una propera reunió. Atenció, podem trobar gavines amb nius. 

Txus en la entrada del L3.

L4 (6a+/6b): pose aquest grau perque als dos ens va semblar més difícil que el que diuen algunes ressenyes. Comença evident a la búsqueda de dos parabolts. Aquest tram és una pena que tinga un tacte tant sabonós, rellisca tot, perquè és brutal. Potser per això ens va semblar més dur que el que marca la ressenya. Passos força atlètics en tot el llarg. Després de les xapes, anirem trobant molts ponts de roca i algún pitó i parabolt, no vam posar res. Seguidament, després d'uns quants passos que fan apretar, però amb molt bon canto, entrem en una segona dimensió. Passem de la escalada, a la espeleologia. Entrem en una cova/xemeneia, molt fàcil de escalar (IV com a molt), on trobarem algun pont de roca. No té desperdici, és preciosa i només per aquest passatge val la pena fer la via. La reunió la trobarem al final d'aquesta, a la part dreta. Evident. Reunió prou còmoda. 

Nico escalant el L4, abans d'entrar a la cova.

L5 (V+): hora de tornar a fer el canvi entre espéleo i escalada. Ixim cap a la esquerra (cap a la llum), i trobarem un pont de roca. Fer el pas de ixir de la cova. Si ixim de cul (cara cap a la cova), trobarem una expansió a la nostra dreta. Vigilar amb la motxilla que pot quedar encaixada. Un cop a fora, seguir per un diedre evident, fins trobar la reunió. Aquesta reunió es pot saltar, i anar a buscar la última, però nosaltres vam decidir fer-la, ja que no teniem pressa i així manteniem la comunicació entre nosaltres. Llarg molt molt bonic, amb ambient a la sortida de la cova. Reunió còmoda. 

Nico després de la ixida de la cova.

L6 (IV+). Llarg de sortida, que tampoc cal despreciar. Ixint de la R, en tendència una mica a la esquerra, en poc temps veurem el primer i únic parabolt del llarg, a la nostra dreta. Després, seguir per terreny més o menys evident, amb moltes possibilitats de protecció i atravessant unes canaletes (canalizos). Cada vegada més fàcil, arribarem fins a la aresta on veurem la reunió.

Cresta (II) + Rapel: seguir la aresta en direcció E (dreta), fàcil. Anirem trobant diferents reunions. les podem fer servir de assegurançes. La que buscarem per rapelar serà la que queda just a una espècie de collet, que arriba d'un diedre (Polvos Màgicos). El rapel deu fer uns 30/40 metres, en lleugera tendència a la dreta (mirant la paret de cara). Obviar una primera reunió penjada que passarem, i anar a buscar una que queda en una repisa bona. Reunió força còmoda.

Txus en el ràpel.

 L7 (V+): ixida per el diedre/fisura on trobarem un pitó, i podem protegir més avant perfectament amb el lila a caldo. En breus, trobarem alguna expansió i un gir cap a la dreta. A partir d'ací, comença l'espectacle del canto. Només cal seguir els parabolts i algun pont de roca. Un llarg 5 estrelles, disfrutón! Passa per un diedre cap a la esquerra i, després d'aquest, trobarem la reunió a la dreta. Còmoda. 

L8 (6b+): espectacular! Llarg de ressistència, amb cantos i expansions generoses. Un primer tram de pur plaer, físic però amb cantos d'escàndol, ens porten a una espècie de coveta gran on millor donar-se un aire, ja que seguidament ens ve un pas una mica més exigent fins que arribem a una fisura/diedre mot bonica, i ja més fàcil, que ens portarà a la R8. Altre llarg 5 estrelles, amb un ambient inmillorable!! 

Txus en la fisura/diedre de l'últim llarg

L9 (IV-): llarg de sortida de la paret, toca posar brúixola en marxa però per terreny molt fàcil. Txus va anar buscant el camí més evident, va xapar una R d'alguna via que va trobar, i va seguir per una espècie de diedre fàcil que el va portar a la R9. Amb 60m s'arriba bé! 

Descens: evident. Baixar per la senda habitual de pujada del Penyó d'Ifach. 

COMENTARIS D'INTERÉS: combinació de vies que Txus va trobar al blog del Luichy. Recordar que a partir del mes d'Abril, l'escalada la cara Nord i Nord-Oest del Penyó queda prohibida per la nidificació del Falcó (no de les Gavines). Ho comente perquè anavem a escalar a la Oest, però no ens van deixar. Vam acabar fent esta combinació de vies que la veritat és molt bona. 

No podem deixar de admirar als aperturistes de la via SAME, com van trobar aquella línia, aquella cova, la sortida...uff, tot! Admiració!