DESEQUILIBRIO HORMONAL, MONTREBEI PARET DE CATALUNYA.

VIA DESEQUILIBRIO HORMONAL, 240m 6b+ (6a+ obl), MONTREBEI. 

PÀRKING: deixem el cotxe al prat de Sant Llorenç (''ojo'' a l'estat de la pista). Des del mateix prat, al fons, prenem el camí marcat que serveix d'aproximació a la majoria de les vies. Al cap d'uns 15 minuts de marxa aproximadament, visualitzarem els diedres de la via. Sense un camí ben definit, ens apropem a peu de via. Accedirem al pedestal del peu de via per la seva esquerra. Un total d'uns 30/40 minuts de aproximació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MATERIAL: joc de friends fins al Camalot de 4,

el podrem fer servir al L3 i L4 (opcionalment el 5). Empotradors i micros.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CROQUIS: 

Croquis del Luichy, molt complet!

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 L1: comença el llarg per una espècie de diedre, molt fàcil amb roca decent que ens porta a peu d'un diedre molt marcat. Al peu d'aquest diedre trobarem una reunió d'expansions. Nosaltres no vam fer reunió, i vam seguir fins a sota del sostre. El diedre és molt agraït d'escalar, té prous assegurances fixes i és molt molt bò! Reunió prou còmoda.

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

Bego i Raul escalant el L1

Nico al L1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L2: inici per buscar una fisura invertida on entren els friends a discrecció. Trobarem els passos més complicats just aquí, fins sortir dels invertits. Un cop superat el sostret, sistema de fisures plaent fins a la còmoda R2. 

 

 

 

 

 

 

 

Raul a l'inici del L2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L3: entrada per placa a buscar un diedre que es va fent ample poc a poc. Aquí ens resultarà útil el friend Camalot 4 (si portem el 5 també el podrem posar). No és difícil d'escalar, hi ha molt canto. Reunió còmoda també.  

 

 

 

 

 

 

 

Bego iniciant el L3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L4: ja és evident per on va el seguent llarg. Evident diedre de roca vermellosa. Fabulosa escalada d'autoprotecció, en el que així i tot trobarem algunes assegurances fixes. No és difícil, però no se si per l'ambient o perquè, però hem va fer lluitar més que el primer llarg. És excepcional. Vigilem l'últim tram, on a la ressenya ja ho diu, millor atravessar per sota d'uns blocs (on trobarem un pont de roca). Els blocs estan solts i millor si no ens hi agafem a ells. La reunió és còmoda, però no tant com les anteriors. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nico en el fabulós L4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L5: un altre llarg molt i molt bò. Comencem en lleugera tendència a la dreta en busca d'un pitó que protegeix de la repissa en una possible caiguda. Seguidament, nem cap a l'esquerra a buscar la fisura (assegurada per uns quants bolts). Passos atlètics i molt guapos. Un cop superada, anirem en tendència cap a l'esquerra per passar un desplomet per la esquerra. Just superat, trobarem una reunió (que no vam fer) i seguim per un sistema de diedres que ens porta a una reunió en una repissa força gran. Molt còmoda. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Raul començant el L5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L6: comencem molt cap a la dreta (hi ha un pitó que queda un xic amagat, just al començament del flanqueig), i fins que trobem un segon pitó. Aquí tindrem un pas de 6a. Un cop superat, haurem de tornar cap a l'esquerra (hi ha força cantos). Aquí és una mica dificil de protegir i s'ha de vigilar moltissim amb el fregament de les cordes. Seguir cap a l'esquerra per una placa com si fora de conglomerat (trobarem un pitó a la esquerra, costa de veure). Trobat el pitó que marca el croquis, seguir per el diedre/bavaresa fins a la R opcional (que nosaltres si que vam fer, ja que erem cordada de 3 i per gestionar la corda en les travesses hi havia un excés de fregament). Aquesta reunió és millor reforçar-la. Es pot reforçar amb una fisura horitzontal que trobarem just a sota. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bego a la travessa cap a la dreta del L6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L7: llarg de sortida per un diedre/fisura força trencadet. Tirada curta per sortir de la paret. Fem la reunió a un arbre evident que queda a la sortida de la via. 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre de la última reunió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DESCENS: seguir el camí direcció Est (dreta), fins que trobem la pista que recorre per dalt de les parets. Estar atents a trobar el desviament a la dreta en busca de la fita gegant i llavors seguir les fites en direcció al prat. Descens de 50 minuts / 1 hora. 

 

 

 

 

 

 

OPINIÓ PERSONAL: via espectacular, molt bona que no té cap desperdici. Molt disfrutona! Imprescindible.  

VIA "ESPERIT LLIURE" 215m, 6b (V+ obl.), A LA PUNTA DE LA VINYOLA, PORTÉ PUYMORENS.

 VIA "ESPERIT LLIURE" 215m, 6b (V+ obl.), A LA PUNTA DE LA VINYOLA, PORTÉ PUYMORENS. 

APROXIMACIÓ: podem aparcar el cotxe al Col de Puymorens (si anem amb 4x4 es pot avançar una mica més). Vorejar el pic de la mina per la seva falda. Intentar evitar tota la estona la pedrera per la seva dreta. Camí fitat, encara que no tota la estona ben marcat. Unes dues hores (menys amb 4x4).

MATERIAL: joc de friends fins al C3 + empotradors. La ressenya diu de repetir mitjans, nosaltres vam repetir verd i vermell, i finalment no els vam fer servir. Això si, els vam anar gestionant. Si es vol anar més tranquil, anirà bé portar tot el que diu el croquis. 

 

*Foto del camí de l'aprox, via i descens. Extreta del blog de Joan Asín (joanasin.blogspot.com). *La via és la del centenari, però van molt juntes. 

 

L1 (6a, 35m): entrada per diedre fisurat, mica a mica la fisura s'enxampa. Molt guapo, però curt! Quan s'acaba, trobem una placa que si s'escala per la dreta la roca està una mica trencada, i per la esquerra va a buscar una fisura horitzontal que ens permetrà travessar cap a la dreta. Aquí trobarem el pas més complicat del llarg (no el vam poder fer en lliure cap dels dos ja que el dia abans havia plogut i vam trobar un riu vertical). Però està molt ben protegit amb dues expansions. Després d'aquests passets, ja amb una fàcil trepada anirem a trobar la R1(rapelable). 

Entrada a la via. Per ser agost, tenim fred i tot!!

L2 (V+, 55m): començem per placa ageguda, molt fàcil i agraïda protegida per tres expansions. Seguim al recte per un diedre on trobarem algun passet fins entrar de ple en un diedre molt bonic. Anirem trobant algunes expansions, però podrem posar flotants també. A la sortida del diedre, trobarem un pas més complicat, protegit per un parabolt. Una vegada superat, anirem en lleu tendència a la dreta en busca de la R2. 

Inici del L2.

Diedre de L2, molt bonic!

L3 (6b, 20m): sortida a bloc, dues xapes amb regletes petites però que es deixa fer prou bé. Un cop superat el bloc, trobarem un pitó i farem travessa cap a la esquerra. Després de xapar algun bolt més, seguirem al recte i trobarem ràpidament la R3. 

Pèssima foto de l'inici del L3. Seguim les expansions que ens queden a la esquerra. 

L4 + L5 (6b, 55m): primers passos de fisura molt molt guapos, on entren friends a discrecció. Un cop superada, trobem una bavaressa amb fisura més petita, protegida primerament per un pitó i després un bolt (es pot protegir entre els dos amb un Camalot del 3). Passos atlètics i molt disfrutons. Una apretadeta més ja ens portarà a una petita repissa on tindrem un bon descans. A partir d'aquí, anar seguint un sistema de fisuretes molt disfruton de escalar. Escalant de primer, no vam trobar la R4 del croquis i vam anar tirant i seguint els parabolts que trobàvem (amb força distància) i un pitó, i vam acabar a la R5, quedant una tirada fenomenal però amb una mica de fregament. Després vam veure que la R4 quedava una mica a la dreta després de la 3ª expansió del llarg. 

Inici del L4 + L5

L6 (6a, 30m): llarg que no té cap tipus de pèrdua, dues fisures paral·leles, pràcticament netes on entren els friends i tascons al gust. És preciós el llarg, la única pega és que podria tindre 20 metres més jejej. La fisura es va fent grossa i a dalt de tot trobarem una expansió (visible des de la R). Un cop xapada, seguir en recte per sortir de la placa. Un cop passada, seguir uns metres en lleugera tendència a la dreta per trobar la reunió. (Abans de la R, vam trobar una expansió i un pont de roca en terreny ja molt fàcil). 

Brutal L6!!

Un cop a la R6, seguir cap al cim per terreny d'aventura però molt fàcil. Vigilar amb la caiguda de blocs, encara que la roca és força bona. És força evident el camí i no té cap pèrdua. 

R6, molt xula la via!!

Descens: baixar per la canal que formen les puntes de la vinyola amb la Valleta. Canal ampla, amb trams de tartera. Des de baix de la canal, desfer el camí de la aproximació fins al cotxe (unes 2h). 

Moltes gràcies als aperturistes i els reequipadors per la via, per la neteja de les fisures i dels blocs! Hem aportat una mica netejant algun bloc també, segur que el pas de futures cordades la faran una clàssica de la zona! Molt bona! 

Salut!

CORREDOR HENAR, PAS DE LA CASA.

CORREDOR HENAR, PAS DE LA CASA.

Croquis Pako Krestas

 MATERIAL: joc de friends (fins al 2 de camalot). Alguns micros. Pitons per si de cas, i 4/5 caragols de gel.

APROXIMACIÓ: aparquem al Pas de la Casa (ojo, tot zona blava). Es pot aparcar a just abans d'entrar-hi al poble on hi ha una zona de pàrking gratuït. Iniciem la sortida des de la mateixa estació d'esquí anant a buscar la base de l'arrastre d'izards, just al costat del llac d'abelletes. Rodegem el llac per la dreta, passant per sota del pic d'abelletes. Seguir vorejant el pic d'abelletes per la seva esquerra (mirant cap al sud) i seguir en direcció sud-est per unes baguades (petites canals). El pic de l'esquella ja és visible i buscarem d'aproximar-nos per la dreta d'aquest. Buscar la continuitat de la neu i evitar la zona del centre ja que el gran caos de blocs no permetrà una progressió ràpida. Hi ha fites, però no sempre convindrà seguir-les. (nosaltres vam tardar 1h30/2h, obrint traça amb uns 10/15 cm de neu nova). 

Martí iniciant la aprox. Al fons a la dreta, el pic d'Abelletes. A l'esquerra, al mig, el Pic de l'Esquella, es veu el corredor Henar al costat dret d'aquest, i les canals de baixada.

Martí obrint traça, mirant el pic de l'Esquella, el corredor i a la dreta una de les canals de baixada.

Nico en la aproximació. Al darrere es veu el poble del Pas de la casa i l'enorme caos de blocs a evitar.

 L1: petita "cascada" de gel de fusió, uns 20m a 60º segons el croquis. Seguir el gel, quan aquest s'acaba i després d'uns 20m de neu, anar a buscar cap a l'esquerra per montar la R1. Total uns 40m (aprox). 

 

Nico en el L1. Gel de Maig, tapat per la recent nevada.

Martí acabant la "cascada" de gel, arribant a la R1.

L2: sortida per neu, amb poca inclinació per anar a buscar una espècie de goulotte, que nosaltres vam trobar amb no massa gel. Nosaltres vam sortir per la dreta, amb uns passos de mixte força interessants i ben verticals. Segons la ressenya del Pako Krestas, marca 90º/IV+. Passat aquest pas, i uns metres més amunt, trobarem un pitó on hem montat la R2. Uns 25/30m (aprox) en total. 

 

Martí, després de superar l'exigent pas del L2.

Nico després del pas del L2. Arribant a la R2.

L3: sortida a l'ensamble per rampes de neu amb no massa inclinació. Seguir per la canal per la esquerra al principi, i després d'algún petit ressalt de gel, anar a buscar la sortida de la canal cap a la dreta. L'últim tram, el vam trobar força tapat amb neu nova. La roca quedava força tapada amb neu pols. Ens va tocar netejar tot bastant. A una fisura a la esquerra trobarem un friend encanstat on podem montar la R3. 

 

Nico al final de les rampes de neu, abans de començar l'últim llarg de mixte fàcil.

L4: seguim per la evident canal, ja veient la sortida. Trobem un pas glaçat que es pot protegir previament en unes bones fisures. Després d'aquest ressaltet de gel, una fàcil sortida ens portarà a dalt de la canal, i al final de la via. Es pot montar R4 amb blocs o fisures. 

 

Nico en l'últim pas amb glaç.

DESCENS: sortint de la canal, anar a buscar la vesant E del pic de l'Esquella. Per una pala de neu i en direcció sud anirem a buscar alguna de les canals que ens tornen a peu de via. Després, nomes haurem de seguir les traçes per tornar a la estació d'esquí, i d'aquí, al cotxe. 

 

Nico esquiant a la baixada. Neu força humida.

DADES D'INTERÉS: cal dir que nosaltres vam anar a principis del mes de Maig, després d'una recent intensa nevada. Les condicions poden ser molt diferents. Amb les condicions que vam trobar nosaltres, vam trigar unes 3h en tot el corredor. És molt temps, amb bones condicions es pot disminuir molt aquest temps. Vam emprar molt temsp en el L2 (sortida complicada) i en les rampes de neu que ens feien avançar molt lents (neu tova fins la cintura). Important en la aproximació no anar per el caos de blocs, pot ser extremadament lent i perillós per els forats que es poden formar.

 GOULOTTE ESCALFABRAGUETES. CAMBRA D'ASE. 315m, 85º, A0.

*Croquis Pako Krestas

Foto en les condicions en que la vam fer. En punts rosa llocs on vam montar nosaltres les reunions.

Croquis internet

Croquis internet

Aproximació: aparcar en el pàrking de la estació d'esquí de Eyne. Al final del pàrking, surt una pista direcció E (evident), la qual seguirem fins que, passat uns 5/10 minuts arribem a una pista d'esquí (verda). La atravessem en línia recta i agafem un caminet que ens endinsa pel bosc. Quan arribem a una clariana gran, seguir el camí cap a la dreta en buscant la pista d'esquí que queda per sobre nostre. Una vegada en la pista, seguir cap a la esquerra per la mateixa fins arribar al pla de cambra. Des d'aquí, amb les impresionants vistes del circ, continue, per la pista de la dreta de l'arrastre cap amunt, fins al final d'aquest. Aquí surt un camí evident que ens endinsa al bosc altre cop. Seguim pel bosc buscant el vesant esquerra, per on anirem pujant per una baguadeta. Al final d'aquesta, virem cap a la dreta i pugem uns metres fins arribar a un altre plateau, molt rocós, amb molts blocs on es pot observar tot el circ. Aconsello seguir per el costat esquerra fins al final del caos de blocs i després vorejar cap a la dreta, buscant el costat dret de la canal Vermichelle. La via comença just a la dreta d'aquesta. Aproximació 1h30' a bon ritme. 

Material: joc de friends, joc d'empotradors i 3/4 pitons variats. Si es vol fer la versió directa, estreps per al pas de A1 (no va ser el nostre cas). Suposem que amb gel anirà bé algún cargolet. Nosaltres no en vam portar, o si els vam portar, els vam treure a passejar.

***Les descripcions estan realitzades en les condicions en que la vam trobar nosaltres, dir que no eren per a res les òptimes, molta neu pols, res de gel ni neu dura***

L0: des del con de la vermichelle, es pot intunir la R0. Hi ha una petita trepadeta que, nosaltres vam fer sense encordar-se, però això va al gust de cadascú. La reunió la trobarem just abans del diedre d'entrada. 1 expansiu. Còmoda. 

L1: començem la via per un diedre, a netejar de neu pols. Vam poder protegir-lo be amb friends, el 3 de camalot, i el lila de totem. Diedre peleón, però que un cop superat no és per a tant. Seguim per campes de neu d'uns 50º-55º (aprox), fins que ens vam trobar uns resalts rocosos més, que sense ser tant peleons com el primer, també et fan escalar una mica. Protegibles al gust. Vam montar la R1, on vam trobar un pitó + empotrador (vam reforçar amb 1 empotrador més). Reunió una mica incòmoda i exposada a la caiguda de neu/pedres del següent llarg. 

Nico en el diedre/xemeneia del L1

Martí arribant a la R1

R1

L2: sortida de mixte una mica guerrera, que es pot protegir prou bé, per arribar auna altra zona de neu sense gaires complicacions. Vam montar la R, a uns 50m amb pitons i friends. 

Martí a l'inici del L2

Nico en les rampes del L2.

L3: inici per la mateixa rampa, al cap d'uns 10/15 metres, vam trobar una reunió amb un pitó i un empotrador a la part esquerra del corredor. La tirada segueix per la rampa de neu, buscant un petit flanqueig amb algun passet amb roca a dretes, per situar-nos sota un diedre (on podem seguir per el diedre, o fer la variant cap a la dreta). Sota el diedre vam montar una altra reunió, amb un pitó, empotrador i friend. 

Primers metres del L3

En el petit flanqueig a dretes del L3

L4: vam optar per la variant cap a la dreta. Flanquejar uns metres cap a la dreta buscant la part més fàcil. Recomanem protegir bé abans de començar a pujar cap amunt ja que posteriorment la protecció és complicada. Al trobar neu poc cohesionada, la sortida la vam fer per una placa de granit, força tombada però que fa apretar bé! Després d'uns passets per la placa, comença a haver-hi neu i, en lleugera tendència cap a la esquerra (passarem un petit pi) i una mica més amunt, Martí es va currar una bona reunió amb pitons en un muret de roca. 

Martí a l'inici de la travessa

Nico arribant a la R4

 

L5: campes de neu finals. A partir d'aquí, el camí és evident. Resseguir les campes de neu fins a la sortida cimera. La major dificultat pot ser l'estat de la neu, que com nosaltres, s'enfonsavem fins la cintura...una veritable tortura!! Rampes de sortida amb poca pendent. 

Rampa final.

Aresta cimera.

DESCENS: quan arribem a dalt del tot, baixar cap a l'estació d'esquí. Nosaltres vam escollir baixar per la "pista" Culé de Fontfreda, fins al mateix pàrking. 

COMENTARIS: amb les condicions que la vam trobar, ens va fer apretar segurament una mica més que amb bones condicions. Teniem dutxa de neu pols durant tota la via. Amb condicions de piolet tracció ha de ser espectacular. Així i tot, vam disfrutar com dos xiquets, i a pesar de les hores d'activitat, va valdre moltíssim la pena. Per cert, vam perdre un tascó, si algú el recupera estarà encantat de retornar amb els seus germans, ells el troben a faltar.

 VIA SAME + VIRGINIA DÍEZ

*Croquis blog Vericuetos.

Croquis blog Vericuetos

Croquis SAME + cresta + rapel

Croquis rapel + Virgina Díez

Pàrking: aparcar a la entrada del passeig ecològic de Calp (aproximació per la cara sur). 

Aproximació: caminar per el passeig ecològic fins a la valla de seguretat. Atravessar-la (sense malmétre-la), i caminar per el peu de paret (camí evident) cap a la esquerra (sempre pujada) fins a passar el peu de via de la via Costa Blanca. Una mica més endavant, seguir per la senda evident, ara una petita destrepada amb roca solta, anar al tanto però és fàcil. Seguidament, continuar per la base de la paret per sendes (poc evidents), passar un bloc gran (xicoteta trepadeta), i anar buscant el peu de via, que es troba en una petita elevació, des de la qual es veu un diedre al recte (pràcticament net, algun cordino es veu) i cap a la dreta uns parabolts (entrada més assequible). 

Material:  16 cintes (algunes extensibles), joc discret de friends (del lila al taronja de totem + 3 camalot). Cordes dobles 60m + material personal. 

 

L1 (V): travessa cap a la dreta, amb molt bon canto i fisures. Recorre una espècie d'esperó, amb roca generalment bona, però algun tram a controlar. Trobarem 4 assegurançes en el llarg. Es pot complementar al gust. Trobarem la R just abans d'un diedre fisurat. 

L2 (6b+): entrada potent per el diedre, a la dreta d'aquest trobarem un clau que podem xapar per evitar una caiguda lletja sobre la R, nosaltres el vam desxapar després. Seguidament i a la placa de la esquerra es veuen clarament dos parabolts. Després d'uns passos entre diedre i xemeneia (pots escollir el estil que més t'agrade), i de xapar les dues expansions, es relaxa una mica i començen a sortir cantos d'escàndol. Hi ha un pitó a dintre de la fisura, però es pot posar algun friend mitjà/gran a caldo. Després de dos passets ja es surt a terreny més agegut. Es segueix en lleugera tendència a la dreta per terreny fàcil (IV), on entren els flotants al gust. Just abans de la R, hi ha un passet cap a la esquerra que dona a un arbre i a una antiga reunió. Hi ha una nova 2 metres més amunt. Reunió molt còmoda. Llarg boníssim, amb entrada "peleona". 

Nico en el diedre del L2.

L3 (6a): entrada potent per un diedre que et fa colocar-te bé si no vols patir molt. Hi ha algun pitó per la part baixa, i algun parabolt i pitó més amunt. Una vegada passat el diedre, ve un tram molt fàcil, on trobem i xapem una reunió, per seguir per terreny evident fins a una propera reunió. Atenció, podem trobar gavines amb nius. 

Txus en la entrada del L3.

L4 (6a+/6b): pose aquest grau perque als dos ens va semblar més difícil que el que diuen algunes ressenyes. Comença evident a la búsqueda de dos parabolts. Aquest tram és una pena que tinga un tacte tant sabonós, rellisca tot, perquè és brutal. Potser per això ens va semblar més dur que el que marca la ressenya. Passos força atlètics en tot el llarg. Després de les xapes, anirem trobant molts ponts de roca i algún pitó i parabolt, no vam posar res. Seguidament, després d'uns quants passos que fan apretar, però amb molt bon canto, entrem en una segona dimensió. Passem de la escalada, a la espeleologia. Entrem en una cova/xemeneia, molt fàcil de escalar (IV com a molt), on trobarem algun pont de roca. No té desperdici, és preciosa i només per aquest passatge val la pena fer la via. La reunió la trobarem al final d'aquesta, a la part dreta. Evident. Reunió prou còmoda. 

Nico escalant el L4, abans d'entrar a la cova.

L5 (V+): hora de tornar a fer el canvi entre espéleo i escalada. Ixim cap a la esquerra (cap a la llum), i trobarem un pont de roca. Fer el pas de ixir de la cova. Si ixim de cul (cara cap a la cova), trobarem una expansió a la nostra dreta. Vigilar amb la motxilla que pot quedar encaixada. Un cop a fora, seguir per un diedre evident, fins trobar la reunió. Aquesta reunió es pot saltar, i anar a buscar la última, però nosaltres vam decidir fer-la, ja que no teniem pressa i així manteniem la comunicació entre nosaltres. Llarg molt molt bonic, amb ambient a la sortida de la cova. Reunió còmoda. 

Nico després de la ixida de la cova.

L6 (IV+). Llarg de sortida, que tampoc cal despreciar. Ixint de la R, en tendència una mica a la esquerra, en poc temps veurem el primer i únic parabolt del llarg, a la nostra dreta. Després, seguir per terreny més o menys evident, amb moltes possibilitats de protecció i atravessant unes canaletes (canalizos). Cada vegada més fàcil, arribarem fins a la aresta on veurem la reunió.

Cresta (II) + Rapel: seguir la aresta en direcció E (dreta), fàcil. Anirem trobant diferents reunions. les podem fer servir de assegurançes. La que buscarem per rapelar serà la que queda just a una espècie de collet, que arriba d'un diedre (Polvos Màgicos). El rapel deu fer uns 30/40 metres, en lleugera tendència a la dreta (mirant la paret de cara). Obviar una primera reunió penjada que passarem, i anar a buscar una que queda en una repisa bona. Reunió força còmoda.

Txus en el ràpel.

 L7 (V+): ixida per el diedre/fisura on trobarem un pitó, i podem protegir més avant perfectament amb el lila a caldo. En breus, trobarem alguna expansió i un gir cap a la dreta. A partir d'ací, comença l'espectacle del canto. Només cal seguir els parabolts i algun pont de roca. Un llarg 5 estrelles, disfrutón! Passa per un diedre cap a la esquerra i, després d'aquest, trobarem la reunió a la dreta. Còmoda. 

L8 (6b+): espectacular! Llarg de ressistència, amb cantos i expansions generoses. Un primer tram de pur plaer, físic però amb cantos d'escàndol, ens porten a una espècie de coveta gran on millor donar-se un aire, ja que seguidament ens ve un pas una mica més exigent fins que arribem a una fisura/diedre mot bonica, i ja més fàcil, que ens portarà a la R8. Altre llarg 5 estrelles, amb un ambient inmillorable!! 

Txus en la fisura/diedre de l'últim llarg

L9 (IV-): llarg de sortida de la paret, toca posar brúixola en marxa però per terreny molt fàcil. Txus va anar buscant el camí més evident, va xapar una R d'alguna via que va trobar, i va seguir per una espècie de diedre fàcil que el va portar a la R9. Amb 60m s'arriba bé! 

Descens: evident. Baixar per la senda habitual de pujada del Penyó d'Ifach. 

COMENTARIS D'INTERÉS: combinació de vies que Txus va trobar al blog del Luichy. Recordar que a partir del mes d'Abril, l'escalada la cara Nord i Nord-Oest del Penyó queda prohibida per la nidificació del Falcó (no de les Gavines). Ho comente perquè anavem a escalar a la Oest, però no ens van deixar. Vam acabar fent esta combinació de vies que la veritat és molt bona. 

No podem deixar de admirar als aperturistes de la via SAME, com van trobar aquella línia, aquella cova, la sortida...uff, tot! Admiració!