GOULOTTE ESCALFABRAGUETES. CAMBRA D'ASE. 315m, 85º, A0.

*Croquis Pako Krestas

Foto en les condicions en que la vam fer. En punts rosa llocs on vam montar nosaltres les reunions.

Croquis internet

Croquis internet

Aproximació: aparcar en el pàrking de la estació d'esquí de Eyne. Al final del pàrking, surt una pista direcció E (evident), la qual seguirem fins que, passat uns 5/10 minuts arribem a una pista d'esquí (verda). La atravessem en línia recta i agafem un caminet que ens endinsa pel bosc. Quan arribem a una clariana gran, seguir el camí cap a la dreta en buscant la pista d'esquí que queda per sobre nostre. Una vegada en la pista, seguir cap a la esquerra per la mateixa fins arribar al pla de cambra. Des d'aquí, amb les impresionants vistes del circ, continue, per la pista de la dreta de l'arrastre cap amunt, fins al final d'aquest. Aquí surt un camí evident que ens endinsa al bosc altre cop. Seguim pel bosc buscant el vesant esquerra, per on anirem pujant per una baguadeta. Al final d'aquesta, virem cap a la dreta i pugem uns metres fins arribar a un altre plateau, molt rocós, amb molts blocs on es pot observar tot el circ. Aconsello seguir per el costat esquerra fins al final del caos de blocs i després vorejar cap a la dreta, buscant el costat dret de la canal Vermichelle. La via comença just a la dreta d'aquesta. Aproximació 1h30' a bon ritme. 

Material: joc de friends, joc d'empotradors i 3/4 pitons variats. Si es vol fer la versió directa, estreps per al pas de A1 (no va ser el nostre cas). Suposem que amb gel anirà bé algún cargolet. Nosaltres no en vam portar, o si els vam portar, els vam treure a passejar.

***Les descripcions estan realitzades en les condicions en que la vam trobar nosaltres, dir que no eren per a res les òptimes, molta neu pols, res de gel ni neu dura***

L0: des del con de la vermichelle, es pot intunir la R0. Hi ha una petita trepadeta que, nosaltres vam fer sense encordar-se, però això va al gust de cadascú. La reunió la trobarem just abans del diedre d'entrada. 1 expansiu. Còmoda. 

L1: començem la via per un diedre, a netejar de neu pols. Vam poder protegir-lo be amb friends, el 3 de camalot, i el lila de totem. Diedre peleón, però que un cop superat no és per a tant. Seguim per campes de neu d'uns 50º-55º (aprox), fins que ens vam trobar uns resalts rocosos més, que sense ser tant peleons com el primer, també et fan escalar una mica. Protegibles al gust. Vam montar la R1, on vam trobar un pitó + empotrador (vam reforçar amb 1 empotrador més). Reunió una mica incòmoda i exposada a la caiguda de neu/pedres del següent llarg. 

Nico en el diedre/xemeneia del L1

Martí arribant a la R1

R1

L2: sortida de mixte una mica guerrera, que es pot protegir prou bé, per arribar auna altra zona de neu sense gaires complicacions. Vam montar la R, a uns 50m amb pitons i friends. 

Martí a l'inici del L2

Nico en les rampes del L2.

L3: inici per la mateixa rampa, al cap d'uns 10/15 metres, vam trobar una reunió amb un pitó i un empotrador a la part esquerra del corredor. La tirada segueix per la rampa de neu, buscant un petit flanqueig amb algun passet amb roca a dretes, per situar-nos sota un diedre (on podem seguir per el diedre, o fer la variant cap a la dreta). Sota el diedre vam montar una altra reunió, amb un pitó, empotrador i friend. 

Primers metres del L3

En el petit flanqueig a dretes del L3

L4: vam optar per la variant cap a la dreta. Flanquejar uns metres cap a la dreta buscant la part més fàcil. Recomanem protegir bé abans de començar a pujar cap amunt ja que posteriorment la protecció és complicada. Al trobar neu poc cohesionada, la sortida la vam fer per una placa de granit, força tombada però que fa apretar bé! Després d'uns passets per la placa, comença a haver-hi neu i, en lleugera tendència cap a la esquerra (passarem un petit pi) i una mica més amunt, Martí es va currar una bona reunió amb pitons en un muret de roca. 

Martí a l'inici de la travessa

Nico arribant a la R4

 

L5: campes de neu finals. A partir d'aquí, el camí és evident. Resseguir les campes de neu fins a la sortida cimera. La major dificultat pot ser l'estat de la neu, que com nosaltres, s'enfonsavem fins la cintura...una veritable tortura!! Rampes de sortida amb poca pendent. 

Rampa final.

Aresta cimera.

DESCENS: quan arribem a dalt del tot, baixar cap a l'estació d'esquí. Nosaltres vam escollir baixar per la "pista" Culé de Fontfreda, fins al mateix pàrking. 

COMENTARIS: amb les condicions que la vam trobar, ens va fer apretar segurament una mica més que amb bones condicions. Teniem dutxa de neu pols durant tota la via. Amb condicions de piolet tracció ha de ser espectacular. Així i tot, vam disfrutar com dos xiquets, i a pesar de les hores d'activitat, va valdre moltíssim la pena. Per cert, vam perdre un tascó, si algú el recupera estarà encantat de retornar amb els seus germans, ells el troben a faltar.