GOULOTTE ESCALFABRAGUETES. CAMBRA D'ASE. 315m, 85º, A0.

*Croquis Pako Krestas

Foto en les condicions en que la vam fer. En punts rosa llocs on vam montar nosaltres les reunions.

Croquis internet

Croquis internet

Aproximació: aparcar en el pàrking de la estació d'esquí de Eyne. Al final del pàrking, surt una pista direcció E (evident), la qual seguirem fins que, passat uns 5/10 minuts arribem a una pista d'esquí (verda). La atravessem en línia recta i agafem un caminet que ens endinsa pel bosc. Quan arribem a una clariana gran, seguir el camí cap a la dreta en buscant la pista d'esquí que queda per sobre nostre. Una vegada en la pista, seguir cap a la esquerra per la mateixa fins arribar al pla de cambra. Des d'aquí, amb les impresionants vistes del circ, continue, per la pista de la dreta de l'arrastre cap amunt, fins al final d'aquest. Aquí surt un camí evident que ens endinsa al bosc altre cop. Seguim pel bosc buscant el vesant esquerra, per on anirem pujant per una baguadeta. Al final d'aquesta, virem cap a la dreta i pugem uns metres fins arribar a un altre plateau, molt rocós, amb molts blocs on es pot observar tot el circ. Aconsello seguir per el costat esquerra fins al final del caos de blocs i després vorejar cap a la dreta, buscant el costat dret de la canal Vermichelle. La via comença just a la dreta d'aquesta. Aproximació 1h30' a bon ritme. 

Material: joc de friends, joc d'empotradors i 3/4 pitons variats. Si es vol fer la versió directa, estreps per al pas de A1 (no va ser el nostre cas). Suposem que amb gel anirà bé algún cargolet. Nosaltres no en vam portar, o si els vam portar, els vam treure a passejar.

***Les descripcions estan realitzades en les condicions en que la vam trobar nosaltres, dir que no eren per a res les òptimes, molta neu pols, res de gel ni neu dura***

L0: des del con de la vermichelle, es pot intunir la R0. Hi ha una petita trepadeta que, nosaltres vam fer sense encordar-se, però això va al gust de cadascú. La reunió la trobarem just abans del diedre d'entrada. 1 expansiu. Còmoda. 

L1: començem la via per un diedre, a netejar de neu pols. Vam poder protegir-lo be amb friends, el 3 de camalot, i el lila de totem. Diedre peleón, però que un cop superat no és per a tant. Seguim per campes de neu d'uns 50º-55º (aprox), fins que ens vam trobar uns resalts rocosos més, que sense ser tant peleons com el primer, també et fan escalar una mica. Protegibles al gust. Vam montar la R1, on vam trobar un pitó + empotrador (vam reforçar amb 1 empotrador més). Reunió una mica incòmoda i exposada a la caiguda de neu/pedres del següent llarg. 

Nico en el diedre/xemeneia del L1

Martí arribant a la R1

R1

L2: sortida de mixte una mica guerrera, que es pot protegir prou bé, per arribar auna altra zona de neu sense gaires complicacions. Vam montar la R, a uns 50m amb pitons i friends. 

Martí a l'inici del L2

Nico en les rampes del L2.

L3: inici per la mateixa rampa, al cap d'uns 10/15 metres, vam trobar una reunió amb un pitó i un empotrador a la part esquerra del corredor. La tirada segueix per la rampa de neu, buscant un petit flanqueig amb algun passet amb roca a dretes, per situar-nos sota un diedre (on podem seguir per el diedre, o fer la variant cap a la dreta). Sota el diedre vam montar una altra reunió, amb un pitó, empotrador i friend. 

Primers metres del L3

En el petit flanqueig a dretes del L3

L4: vam optar per la variant cap a la dreta. Flanquejar uns metres cap a la dreta buscant la part més fàcil. Recomanem protegir bé abans de començar a pujar cap amunt ja que posteriorment la protecció és complicada. Al trobar neu poc cohesionada, la sortida la vam fer per una placa de granit, força tombada però que fa apretar bé! Després d'uns passets per la placa, comença a haver-hi neu i, en lleugera tendència cap a la esquerra (passarem un petit pi) i una mica més amunt, Martí es va currar una bona reunió amb pitons en un muret de roca. 

Martí a l'inici de la travessa

Nico arribant a la R4

 

L5: campes de neu finals. A partir d'aquí, el camí és evident. Resseguir les campes de neu fins a la sortida cimera. La major dificultat pot ser l'estat de la neu, que com nosaltres, s'enfonsavem fins la cintura...una veritable tortura!! Rampes de sortida amb poca pendent. 

Rampa final.

Aresta cimera.

DESCENS: quan arribem a dalt del tot, baixar cap a l'estació d'esquí. Nosaltres vam escollir baixar per la "pista" Culé de Fontfreda, fins al mateix pàrking. 

COMENTARIS: amb les condicions que la vam trobar, ens va fer apretar segurament una mica més que amb bones condicions. Teniem dutxa de neu pols durant tota la via. Amb condicions de piolet tracció ha de ser espectacular. Així i tot, vam disfrutar com dos xiquets, i a pesar de les hores d'activitat, va valdre moltíssim la pena. Per cert, vam perdre un tascó, si algú el recupera estarà encantat de retornar amb els seus germans, ells el troben a faltar.

 VIA SAME + VIRGINIA DÍEZ

*Croquis blog Vericuetos.

Croquis blog Vericuetos

Croquis SAME + cresta + rapel

Croquis rapel + Virgina Díez

Pàrking: aparcar a la entrada del passeig ecològic de Calp (aproximació per la cara sur). 

Aproximació: caminar per el passeig ecològic fins a la valla de seguretat. Atravessar-la (sense malmétre-la), i caminar per el peu de paret (camí evident) cap a la esquerra (sempre pujada) fins a passar el peu de via de la via Costa Blanca. Una mica més endavant, seguir per la senda evident, ara una petita destrepada amb roca solta, anar al tanto però és fàcil. Seguidament, continuar per la base de la paret per sendes (poc evidents), passar un bloc gran (xicoteta trepadeta), i anar buscant el peu de via, que es troba en una petita elevació, des de la qual es veu un diedre al recte (pràcticament net, algun cordino es veu) i cap a la dreta uns parabolts (entrada més assequible). 

Material:  16 cintes (algunes extensibles), joc discret de friends (del lila al taronja de totem + 3 camalot). Cordes dobles 60m + material personal. 

 

L1 (V): travessa cap a la dreta, amb molt bon canto i fisures. Recorre una espècie d'esperó, amb roca generalment bona, però algun tram a controlar. Trobarem 4 assegurançes en el llarg. Es pot complementar al gust. Trobarem la R just abans d'un diedre fisurat. 

L2 (6b+): entrada potent per el diedre, a la dreta d'aquest trobarem un clau que podem xapar per evitar una caiguda lletja sobre la R, nosaltres el vam desxapar després. Seguidament i a la placa de la esquerra es veuen clarament dos parabolts. Després d'uns passos entre diedre i xemeneia (pots escollir el estil que més t'agrade), i de xapar les dues expansions, es relaxa una mica i començen a sortir cantos d'escàndol. Hi ha un pitó a dintre de la fisura, però es pot posar algun friend mitjà/gran a caldo. Després de dos passets ja es surt a terreny més agegut. Es segueix en lleugera tendència a la dreta per terreny fàcil (IV), on entren els flotants al gust. Just abans de la R, hi ha un passet cap a la esquerra que dona a un arbre i a una antiga reunió. Hi ha una nova 2 metres més amunt. Reunió molt còmoda. Llarg boníssim, amb entrada "peleona". 

Nico en el diedre del L2.

L3 (6a): entrada potent per un diedre que et fa colocar-te bé si no vols patir molt. Hi ha algun pitó per la part baixa, i algun parabolt i pitó més amunt. Una vegada passat el diedre, ve un tram molt fàcil, on trobem i xapem una reunió, per seguir per terreny evident fins a una propera reunió. Atenció, podem trobar gavines amb nius. 

Txus en la entrada del L3.

L4 (6a+/6b): pose aquest grau perque als dos ens va semblar més difícil que el que diuen algunes ressenyes. Comença evident a la búsqueda de dos parabolts. Aquest tram és una pena que tinga un tacte tant sabonós, rellisca tot, perquè és brutal. Potser per això ens va semblar més dur que el que marca la ressenya. Passos força atlètics en tot el llarg. Després de les xapes, anirem trobant molts ponts de roca i algún pitó i parabolt, no vam posar res. Seguidament, després d'uns quants passos que fan apretar, però amb molt bon canto, entrem en una segona dimensió. Passem de la escalada, a la espeleologia. Entrem en una cova/xemeneia, molt fàcil de escalar (IV com a molt), on trobarem algun pont de roca. No té desperdici, és preciosa i només per aquest passatge val la pena fer la via. La reunió la trobarem al final d'aquesta, a la part dreta. Evident. Reunió prou còmoda. 

Nico escalant el L4, abans d'entrar a la cova.

L5 (V+): hora de tornar a fer el canvi entre espéleo i escalada. Ixim cap a la esquerra (cap a la llum), i trobarem un pont de roca. Fer el pas de ixir de la cova. Si ixim de cul (cara cap a la cova), trobarem una expansió a la nostra dreta. Vigilar amb la motxilla que pot quedar encaixada. Un cop a fora, seguir per un diedre evident, fins trobar la reunió. Aquesta reunió es pot saltar, i anar a buscar la última, però nosaltres vam decidir fer-la, ja que no teniem pressa i així manteniem la comunicació entre nosaltres. Llarg molt molt bonic, amb ambient a la sortida de la cova. Reunió còmoda. 

Nico després de la ixida de la cova.

L6 (IV+). Llarg de sortida, que tampoc cal despreciar. Ixint de la R, en tendència una mica a la esquerra, en poc temps veurem el primer i únic parabolt del llarg, a la nostra dreta. Després, seguir per terreny més o menys evident, amb moltes possibilitats de protecció i atravessant unes canaletes (canalizos). Cada vegada més fàcil, arribarem fins a la aresta on veurem la reunió.

Cresta (II) + Rapel: seguir la aresta en direcció E (dreta), fàcil. Anirem trobant diferents reunions. les podem fer servir de assegurançes. La que buscarem per rapelar serà la que queda just a una espècie de collet, que arriba d'un diedre (Polvos Màgicos). El rapel deu fer uns 30/40 metres, en lleugera tendència a la dreta (mirant la paret de cara). Obviar una primera reunió penjada que passarem, i anar a buscar una que queda en una repisa bona. Reunió força còmoda.

Txus en el ràpel.

 L7 (V+): ixida per el diedre/fisura on trobarem un pitó, i podem protegir més avant perfectament amb el lila a caldo. En breus, trobarem alguna expansió i un gir cap a la dreta. A partir d'ací, comença l'espectacle del canto. Només cal seguir els parabolts i algun pont de roca. Un llarg 5 estrelles, disfrutón! Passa per un diedre cap a la esquerra i, després d'aquest, trobarem la reunió a la dreta. Còmoda. 

L8 (6b+): espectacular! Llarg de ressistència, amb cantos i expansions generoses. Un primer tram de pur plaer, físic però amb cantos d'escàndol, ens porten a una espècie de coveta gran on millor donar-se un aire, ja que seguidament ens ve un pas una mica més exigent fins que arribem a una fisura/diedre mot bonica, i ja més fàcil, que ens portarà a la R8. Altre llarg 5 estrelles, amb un ambient inmillorable!! 

Txus en la fisura/diedre de l'últim llarg

L9 (IV-): llarg de sortida de la paret, toca posar brúixola en marxa però per terreny molt fàcil. Txus va anar buscant el camí més evident, va xapar una R d'alguna via que va trobar, i va seguir per una espècie de diedre fàcil que el va portar a la R9. Amb 60m s'arriba bé! 

Descens: evident. Baixar per la senda habitual de pujada del Penyó d'Ifach. 

COMENTARIS D'INTERÉS: combinació de vies que Txus va trobar al blog del Luichy. Recordar que a partir del mes d'Abril, l'escalada la cara Nord i Nord-Oest del Penyó queda prohibida per la nidificació del Falcó (no de les Gavines). Ho comente perquè anavem a escalar a la Oest, però no ens van deixar. Vam acabar fent esta combinació de vies que la veritat és molt bona. 

No podem deixar de admirar als aperturistes de la via SAME, com van trobar aquella línia, aquella cova, la sortida...uff, tot! Admiració!

 

VIA MARENOSTRUM AL PENYÓ D'IFACH

VIA MARENOSTRUM AL PENYÓ D'IFACH (CALP). 

Croquis obtinguts del blog Cuaderno de Montaña.

 

Pàrking: aparcar el cotxe a la entrada del passeig ecològic de Calp. 

Material: 18/19 cintes + material personal. Nosaltres la vam fer amb dues cordes de 60m, es pot fer amb corda simple (pero ojo si es vol abandonar). Totalment equipada, reunions amb anelles. 

Equipament: sabem que és quelcom molt personal. Per a mi, entenent la via com una via esportiva, em sembla més que correcte. Està molt ben assegurada, no trobem cap pas expo, i en cas de anar just de grau es pot fer A0/AE en molts dels passos més difícils.

Aproximació: caminar per el passeig ecològic fins a la valla de seguretat. Atravessar-la (sense malmétre-la), i caminar per el peu de paret (camí evident) cap a la esquerra (sempre pujada) fins a localitzar el peu de via. El peu de via es troba a la esquerra d'una franja taronja, trobarem un bloc gran i dues línies de parabolts. Una a la dreta, amb xapes negres (Los lunes al sol), i la nostra que queda a la esquerra d'aquesta amb xapes PLX, primerament en tendència a la esquerra i després en travessia cap a la dreta. Contar uns 20 minuts a ritme traquil. 

*Fotos del peu de via.

L1 (7a/7a+): llarg magnífic, de canto. Comença lleugerament a esquerres, amb bona presa per seguir per una espècie de diedre amb bon canto i peus tota la estona. Després d'un passet més fi, segueix en ''travesia'' cap a la dreta (creuarem la R1 de "Los lunes al sol"), fins on un altre pas més a bloc ens porta a una fisura amb molt bon canto. Des d'aquí, en breus arribem a la R1 (força incòmoda). Llarg mantingut, amb un parell de pasos més exigents. 

                                       Txus, assegurant en la R1.

 

                                                    Nico escalant el L1.

L2 (6c+): comença amb un pas a bloc molt ben protegit i amb força canto, però que cal esforçar-se un poquet. Arribat com a una espècie de respiseta, fa uns passos de travessa a dretes fins una altra repiseta. De aquí, amb un pas un xic a bloc, es passa una placa curiosa que et porta a la entrada d'un bonic diedre. Superat aquest, en pocs passos més fàcils arribem a una comodíssima R2. Llarg molt bonic. 

                                  Txus arribant a la R3

L3 (6a+): entrada magnífica per un desplom que no sembla de 6a+, però que té molt canto. Passat el desplom, anirem per unes plaques molt boniques de gotes d'aigua perfectes. Una petita travessa a dretes per una placa és el pas més complicaet de la part de dalt (no és gens difícil), i en tendència a dretes anirem a buscar la R3, comodíssima a una cova típica del Penyó. Llarg excel·lent.

                        Txus en els primers passos del L3.

L4 (6a+): Llarg curt, però curiós. S'inicia per una placa amb canto força romo, que, una vegada el superem, comença la diversió. Travessa a dretes amb cantos gegants, molt ben protegit, on hi ha moltes maneres diferents de fer els passos. La clau és llegir bé la roca per fer-ho el més fàcil possible. Segueix la tendència a dretes per una placa/diedre ajeguda, amb els peus polits però suficients i ben protegida (curiosa i bonica). Una vegada superada, arribem a una altra cova penyonera on, a l'esquerra d'aquesta trobarem la R4. Molt còmoda. 

                                    Nico escalant el L4.

L5 (6b/+): inici desplomat amb molt bon canto, amb pasos de rocòdrom total!! Es passa per una espècie de "xorrera blanca" que li dona una elegància brutal (millor anar amb pila). Seguidament, es continua cap a la esquerra, per terreny més fàcil, per una espècie de diedre/canal farcit de cantos bons que, una vegada superat, dona lloc a un terreny més fàcil. La reunió la trobarem en lleugera tendència a la dreta, després de passar una zona amb roca no del tot excel·lent (però força bona). La R5 és molt còmoda i es troba a la part esquerra d'una cova, aquí es creua amb la via Revelación. Llarg espectacular, com tots els de la via.

                                   Txus començant el L5.

L6 (6a): un altre llarg boníssim, totalment 3D, sense ser molt desplomat. Llarg un poquet sinuós (cintes llargues!!), amb pasos molt bonics. Continua per la part dreta de la cova, després d'uns passets amb canto, canvia la direcció cap a l'esquerra amb pasos de contorsionisme, petita travessa a esquerres i després torna cap a la dreta per un diedre bonic amb molt canto. Abans de arribar a la R, tenim un passet que ens farà escalar un xic. Aquesta R a pesar d'estar força al buit, no és incòmoda perquè té una bona repiseta. El ambient és bèstial!! 

                                  Nico, començant el L6.

                                                              

                                                                Txus, arribant a la R7.

L7 (V): el llarg comença en tendència a la esquerra fins trobar terreny més fàcil. Llarg de transició per atacar el desplom final. Compte si hi ha gavines!! R7, molt còmoda, a peu del desplom riglero. 

 

L8 (7a): per a mi, sense dubte, el llarg estrella de tota la via. Un llarg excepcional, amb bona presa, no excessivament desplomat. Comença al recte per una espècie de diedre amb molts "bolos rigleros", i després d'un pas a bloc, arriba a una espècie de repiseta on es fa una travessa a esquerres. Aquí possiblement venen els passos més difícils del llarg, una secció dureta amb pressa discreta, però franca. Espectacular l'ambient! Després del més dur, ja només queda seguir per el més evident fins arribar a la R8 (força còmoda). Llarg espectacular!  

                                          Nico, en el L8.

 

L9 (IV): llarg de sortida de la paret. El primer parabolt es veu des de la R8, superar un diedre amb roca un poc a controlar, i seguir amb tendència a la dreta per terreny força fàcil (després de tots els llargs que hem fet). Ojo amb les gavines!! 

COMENTARIS D'INTERÉS:  

Consell: no anar després de plogudes, o assumir que serà més dura i que haureu de comprar magnesi. 

Nosaltres vam anar a fer la via després de varios dies de pluja. Els llargs més difícils ens van resultar impossibles de encadenar, un tacte extremadament esvarós feia que tinguerem que apretar el doble, o el triple. La paret semblava seca, però els cantos no ho estaven. Així i tot, encara que la magnesiera va tornar buida a casa, ho vam saber disfrutar.

És una via esportiva, amb el grau gens regalat, i on la resistència és clau per encadenar els llargs i poder acabar la via.

No descartem repetir-la amb millor tacte, perquè sense cap mena de dubte, és una via que val la molt la pena! Enhorabona als equipadors per trobar la línia i moltes gràcies per deixar que la disfrutem!