Esperó Nord a Cambra d’Aze (300m , 50/65º, V+ als diedres superiors)

Material:  Joc de tascons, joc de friends fins al nº2 de Camalot, bagues per a arbres i blocs de roca.

Circ de Cambra d'Aze

11 i 12 de gener de 2014, ens concentrem amb el CTAC (Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya), quedem a les 8 del mati al parking de l’estació d’esquí d’Eyne, als peus de Cambra d’aze (2750m). Preparem material per pasar dos dies a la muntanya, disabte 11 pràctiques d’autorrescat amb l’ARVA (Aparell de Rescat de Víctimes d’Allaus), pràctica de la técnica d’autodetenció amb piolets, pràctica d’anclatges i rappels a la neu, i per acabar el día pràctica de vivac a la neu, ja pot anar be perqué em de dormir allà mateix al circ de Cambra d’Aze, així aprofitar be el día següent, diumenge 12, on posarem en pràctica alguna de les técniques apreses, de puta mare mentre no siga la de autorrescat amb l’arva ni la de autodetenció,xD. Pero sobretot la ascensió d’algún dels corredors que hi ha allí.

Aproximació, arrivant al circ

L’aproximació i el descens del circ la fem amb esquís, molt comoda si no fòs per la mochila que portem, dels 15kg no baixa, entre material d’escalada, sac de dormir, material de vivac, material d’autorrescat, menjar, aigua, etc. La roba també es important ja que anem a pasar la nit a un iglú o cova de neu on calor no pasarem. La primera part de l’aproximació es fà per la mateixa pista  d’esquí fins que la deixem per traçar una directa cap al circ. En total estem unes 2 hores de pujada, curt pero intens, ara toca fer els tallers planejats i construir el vivac per a dormir.

Menys mal que hi ha gent més que motivada i quan ja ho haviem fet tot i s’estaba fent de nit es van oferir per baixar al coche amb mochiles buides i omplir-les de llaunes de cervessa :D!!! que cracks… Com els quedaba unes 3 hores de cami la gent que ens vam quedar al “campament” vam decidir fer una bona colecta de troncs i rames mortes que tenien els arbres per poder fer una foguera, nose de qui va ser la idea pero ho va acertar, unes 4 hores després estabem disfrutant del soparet i de unes bones cervesses fresques al costat de una gran foguera en mig del circ i baix d’un cel increíble ple d’estrelles, es una d’aquelles imatges inolvidables que es queden grabades a la retina. (És una llastima pero no hi han fotos ni dels tallers, ni dels iglús, ni de la foguera).

Vistes de l'esperó, s'intueix gent començan el Vermicelle

Al dia següent el despertador sonava a les 8 del mati, no calía matinar ja que ja estavem allí, pero clar, la nit anterior vam acabar mig tontets de tanta cervessa, fins les 9 no vam acabar sortin del sac, també perqué sortir del sac i que lo primer que toques sigui neu…uff.

Ens vam dividir amb cordades de 3 i vam concretar objectius. Erem el Bru, el Marc, i jo. I el nostre objectiu, l’Esperó Nord, línea poc evident que no segueix cap corredor o canal, sinó que va per un esperó ample, poc inclinat amb algo de mixte fins arribar a uns diedres on la cosa es posa mes tiesa i després una petita cresta que s’allarga per una gran campa de neu fins sortir d’alt del circ. Aquesta línea també s’escala al estiu, coneguda com la vía GAM oberta al 1961, clàssica i de fàcil recorregut.

L’aproximació fins a peu de vía es igual que la del corredor Vermicelle pero agafan la petita campa de neu que hi ha a l’esquerre. Amb 30 minuts ja estabem allà equipant-se per començar la vía.

Primers metres de la vía

El primer llarg de la vía es molt sencill, uns 40 metres de campa de neu amb un resaltet de roca al principi de no més de 50/55º. Aquí ens adonem que les condicions no són molt bones, ja que hi ha molta neu i no esta gaire compactada, avui el “piolet traxión” estarà difícil, tindrem que remenar entre la neu per encontrar roca on poder colocar els seguros. La reunió la montem a un arbre.

Segón llarg desde la reunió

El segon llarg també es dels fàcils, pero amb aquestes condicions ens queda una rampa ampla mixta on es difícil asegurar bé, de uns 50 metres i una inclinació d’uns 65º en la part final, zona en la cual un dels crampons em va saltar i encara em va complicar més l’arribada a la reunió (un arbre) a uns 10 metres de l’ultim seguro (un allien), fácil pero psico…comencem a entrar en calor.

El tercer llarg es de transició, seràn uns 30 metres de campa de neu amb alguna roca per arribar als peus del primer diedre, no fa més de 50º, el podem fer sense problemes, posan un parell de seguros d’aquets per si aca. La reunió s’ha de montar a la roca just baix del diedre, aquí pensem: ara ve lo bo!!

Bru començan el diedre del cuart llarg

El cuart llarg es el millor de tota la vía, te un total de uns 30 metres, primer  20 metres de diedre de V+ on ha de ser molt especial l’any per qué es formi amb gel, caldrà escalar amb les mans. Brutal! L’inici del diedre es pot asegurar be ja que hi han 3 claus, després toca auto-asegurar fins on s’acaba la roca i hi han uns 10 metres de diedre mes fácil pero amb neu (i no poca), cosa que complica una mica un paset que hi ha a l’entrada de la reunió, aquí trobem la única expansió de la vía, un parabolt!! La reforcem i ja poden anar tranquils els que fan el llarg de segón, a disfrutar del tacte dels crampons a la roca!! :P

Bru al diedre

Entrada a la reunió del cuart llarg

El quint llarg es dels bons també, te una mica de tot, com ho vam fer nosaltres farà uns 40 metres, primer una part de roca, diedre amb fisures d’uns 15 metres i V/V+ de dificultat per sortir a una petita cresta de roca i neu bastant expo.Les vistes desde la reunió s’amplien  i queda una panorámica increíble del circ i de la Cerdanya Francesa. La reunió la vam montar precariament com ens agrada, dos alliens i un tascó en uns blocs que no donaven gaire confiança.

Començan el diedre del quint llarg

Part final del quint llarg desde la reunió

El sext llarg continüa crestejant uns 30 metres, aquí pensabem que ja ens quedaba poc, pero no, un cop s’acaba la cresta comença una campa gran de neu d’uns 80 metres fins la part més alta del circ, aquesta part és mes fácil, d’uns 60º d’inclinació, pero l’estat de la neu ens fa abançar a un ritme bastant lent i esta ja fent-se de nit. La reunió s’ha de montar, amb el nº 2 de camalot ens queda a canyon.

A partir d’aquí vam haver de traure els frontals i continuar per la campa amb ensamble els 80 metres que ens quedaven. Vam arribar al cim 8 hores després d’haver començat l’activitat i amb la única llum del frontal, encara ens quedaven un parell d’hores fins al coche així que no ens podiem encantar mol talla d’alt, tampoc hi havia molt que vore ja que era de nit, menjar un parell de platans i cap aball. El descens el vam fer per la canal central, en 45 minuts ja estavem on havíem deixat els esquís al mati i amb 45 minuts més ja estavem al coche, després de una baixada ràpida pero intensa, amb la neu dura i les cames cansades, ademés de portar el mochilot de 15kg. Pero ara si, a celebrar el cap de semana al bar amb la gent del CTAC, una bona cervessa i un bon bocata de llom amb formatge que despres de pasar un dia només amb un parell de barretes i un platàn sap a gloria. En definitiva un cap de semana genial i una activitat fabulosa plena de neu i de tensió. Ara a esperar a la próxima!!!

Companys del CTAC a la via Celestial