VIA DESEQUILIBRIO HORMONAL, 240m 6b+ (6a+ obl), MONTREBEI.
PÀRKING: deixem el cotxe al prat de Sant Llorenç (''ojo'' a l'estat de la pista). Des del mateix prat, al fons, prenem el camí marcat que serveix d'aproximació a la majoria de les vies. Al cap d'uns 15 minuts de marxa aproximadament, visualitzarem els diedres de la via. Sense un camí ben definit, ens apropem a peu de via. Accedirem al pedestal del peu de via per la seva esquerra. Un total d'uns 30/40 minuts de aproximació.
MATERIAL: joc de friends fins al Camalot de 4,
el podrem fer servir al L3 i L4 (opcionalment el 5). Empotradors i micros.
CROQUIS:

Croquis del Luichy, molt complet!

L1: comença el llarg per una espècie de diedre, molt fàcil amb roca decent que ens porta a peu d'un diedre molt marcat. Al peu d'aquest diedre trobarem una reunió d'expansions. Nosaltres no vam fer reunió, i vam seguir fins a sota del sostre. El diedre és molt agraït d'escalar, té prous assegurances fixes i és molt molt bò! Reunió prou còmoda.

Bego i Raul escalant el L1

Nico al L1


L2: inici per buscar una fisura invertida on entren els friends a discrecció. Trobarem els passos més complicats just aquí, fins sortir dels invertits. Un cop superat el sostret, sistema de fisures plaent fins a la còmoda R2.

Raul a l'inici del L2

L3: entrada per placa a buscar un diedre que es va fent ample poc a poc. Aquí ens resultarà útil el friend Camalot 4 (si portem el 5 també el podrem posar). No és difícil d'escalar, hi ha molt canto. Reunió còmoda també.

Bego iniciant el L3

L4: ja és evident per on va el seguent llarg. Evident diedre de roca vermellosa. Fabulosa escalada d'autoprotecció, en el que així i tot trobarem algunes assegurances fixes. No és difícil, però no se si per l'ambient o perquè, però hem va fer lluitar més que el primer llarg. És excepcional. Vigilem l'últim tram, on a la ressenya ja ho diu, millor atravessar per sota d'uns blocs (on trobarem un pont de roca). Els blocs estan solts i millor si no ens hi agafem a ells. La reunió és còmoda, però no tant com les anteriors.

Nico en el fabulós L4

L5: un altre llarg molt i molt bò. Comencem en lleugera tendència a la dreta en busca d'un pitó que protegeix de la repissa en una possible caiguda. Seguidament, nem cap a l'esquerra a buscar la fisura (assegurada per uns quants bolts). Passos atlètics i molt guapos. Un cop superada, anirem en tendència cap a l'esquerra per passar un desplomet per la esquerra. Just superat, trobarem una reunió (que no vam fer) i seguim per un sistema de diedres que ens porta a una reunió en una repissa força gran. Molt còmoda.

Raul començant el L5

L6: comencem molt cap a la dreta (hi ha un pitó que queda un xic amagat, just al començament del flanqueig), i fins que trobem un segon pitó. Aquí tindrem un pas de 6a. Un cop superat, haurem de tornar cap a l'esquerra (hi ha força cantos). Aquí és una mica dificil de protegir i s'ha de vigilar moltissim amb el fregament de les cordes. Seguir cap a l'esquerra per una placa com si fora de conglomerat (trobarem un pitó a la esquerra, costa de veure). Trobat el pitó que marca el croquis, seguir per el diedre/bavaresa fins a la R opcional (que nosaltres si que vam fer, ja que erem cordada de 3 i per gestionar la corda en les travesses hi havia un excés de fregament). Aquesta reunió és millor reforçar-la. Es pot reforçar amb una fisura horitzontal que trobarem just a sota.

Bego a la travessa cap a la dreta del L6

L7: llarg de sortida per un diedre/fisura força trencadet. Tirada curta per sortir de la paret. Fem la reunió a un arbre evident que queda a la sortida de la via.

Arbre de la última reunió
