diumenge, 2 de febrer de 2014

Precarietat al Penyal d'Ifach, através de les vies "Valencianos" i "Polvos mágicos"


Gentola del món, en aquesta primera entrada us explicaré la primera activitat oficial del Precaris team que va consistir en l'ascensió al gran Penyal d'Ifach.


De dreta a esquerre: Edgar, Sparling, Lluís i Sergi

Aquesta història va començar un dia d'esta tardor quan un servidor, estava parlant amb mister Sergi d'anar a fer el penyo, i que hi havien rutes interessants sense caxarros. Després d'uns dies mirant-se l'assun va decidir que faríem o la "Valencianos" o al "Polvos mágicos" , al final vam acabar combinant-les, i que aquesta gesta seria al nadal. 
Ja a les vacances de nadal van decidir anar el dia 23. Llavors el dia 22 van pensar que podríem avisar a una altra cordada que segur que li faria il·lusió, llavors vaig tocar a l'Sparling, que òbviament es va apuntar, ara havíem de buscar alguna altra persona per a fer 2 cordades i el que havia de ser una missió fàcil va acabar complicant-se perquè molta gent dia excuses que si tinc que llimar-me els callos, si tinc que depilar-me, si tinc que anar a la perruqueria... tot tonteries però finalment Edgar es va animar.


Al dia següent van partir en puntualitat escaladora cap a Calp, quan vam arribar van esmorcar i van tirar cap a allí. Durant l'aproximació 15 minuts més o menys van trobar un cordada d'alemanys. Una vegada arribem al peu de via, comú per a moltes vies, vam trobar una cordada d'anglesos començant així que es va tocar esperar fins que van acabar el 1er llarg i després ja anaven per una altra via.

 
Ací podem observar a Mr Sergi 


Doncs vam començar la mandanga, el primer llarg, molt fàcil, i després vam triar per fer el segon llarg per la "polvos mágicos" que va liderar Sergi, i que íxia 6b, que un servidor anant de segon va fer un pèndul que va evitar el pas de 6b en un bufit. Després continuem per un llarg comú a les dos vies que anàvem seguint, que es podria definir com un tobogant, perquè està molt llavat. Ahí em vaig perdre un poc i em va costar trobar la reunió, i en la reunió de baix es van acumular 5 persones, els 2 alemanys que es vam trobar en l'aproximació, i els altres 3 precaris.

Vistes al llarg de 6b

Al següent llarg les dos cordades precàries van prendre camins diferents, per una banda la d'un servidor i Sergi va anar per la "Valencianos" i per l'altra banda l'Sparling i Edgar van tirar per la "Polvos mágicos". Els 2 següents llargs, sota la meva opinió, van ser els més bònics de la via, eren IV+ però amb una equipació justa, amb uns quants coordinos, alguns amb un estat millorable, i algun bolts però amb una distància bonica. La distància entre les assegurances és el que li donava més ambient a la via ja que era molt assequible tècnicament.

Sergi en la reunió entre els dos llargs més bonics

L'altra cordada va decidir seguir per la via "polvos mágicos" que era tècnicament un poc més difícil (V+) però que tenia en el primer llarg més distància entre les assegurances. En la imatge és el diedre que és veu a la dreta.

Josep en una reunió


Al coronar aquestos dos llargs, arribes a una aresta on descobrixes l'altra banda del penyo i Calp, tristament també descobreixes totes les casetes que inunden i contaminen els pobles de la costa. 
Sergi a l'aresta

Després, Sergi va encarar el següent llarg que consistia en un tram d'aresta , 5 m, sense ninguna dificultat i després una placa a cara Nord, crec, amb una roca que relliscava molt i unes assegurances bastant precàries. Però quan va arribar a la cara nord havia de buscar un coordino que li marcarà el camí i no el veia i es va ficar un poc nerviós i llavors va decidir tornar a la reunió i jo vaig provar el llarg, i per sort vaig vore el coordino, que no inspirava molta confiança i dalt un clau que es veia més segur, i vaig tirar cap a munt per una plaqueta d'uns 8 metres que íxia un IV+, amb més pena que glòria, i una patinada que em va fer passar por vaig arribar a la última reunió la vaig fer i Sergi va muntar com una màquina. 


Per a finalitzar la via ens quedava un llarg d'un 60 m de III, que vam fer encordats per fer un poc de postureo i una dolça caminada fins al cim, on barallant-se en els gats i les gavines vàrem poder dinar un entrepà de Tonyina/sardines, tomata i magnesi.
Foto cim (no oficial)

Foto cim oficial amb la bandera de precaris

A continuació varem baixar per la ruta normal, que rellisca mil dimonis, fins al cotxe i vam anar a buscar un bar, cosa imprescindible en la vida precària per a celebrar la nostra gesta amb una cervesa, 0.5 L of corse, unes creïlles fregides i una hamburguesa.

Postureo fotogràfic

Aaa i important: també tenim una piada en forma de vídeo gràcies a Edgar!


Aquí us deixe les ressenyes que van fer servir (extret de enlavertical.com)



Ressenya Polvos mágicos


Ressenya valencianos

Lluís

3 comentaris:

  1. Lluis perfavor!!! Veig mogolló faltes d'ortografia i de puntuació (les comes serveixen per a alguna cosa). La resta de puta mareee! Prekaaaaarios Team! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corregit! de faltes anava carregaet :P (és lo que té no utilitzar corrector)

      Elimina
  2. Encara en queden algunes faltes.... cal revisar... "quedaven (amb v), ahí amb h intercalada...." , per a fer públic un text cal ser rigurosos amb la nostra llengua. Les imatges i el text magnífic!!!!

    ResponElimina